Los verbos defectivos y los verbos unipersonales en guaraní

Ñe’etéva oimba’yva  ha ñe’etéva hi’avateiva
Ñe’etéva oimba’yva ha ñe’etéva hi’avateivaArchivo, ABC Color

Ñe’etéva oimba’ỹva ha ñe’etéva hi’avateĩva

4. Ñe’ẽtéva oĩmba’ỹva. Ko’ã ñe’ẽtéva noñemosusũkuaái mayma avaitépe, oĩ oñemosusũva papyetápente. Ndoikéi pype papyteĩ, oĩguimavoi ñe’ẽtéva papyetápe. Umi ñe’ẽtéva apytépe oĩ: ko’i, je’ói, hua’ĩ.

4. Verbos defectivos. Son verbos que no pueden ser conjugados con todas las personas gramaticales, algunos se conjugan solamente en el plural. No admiten el número singular porque son verbos colectivos. Algunos de esos verbos son: ko’i, acudir; je’ói, ir, partir; hua’ĩ, concurrir.

Ñe’etéva oimba’yva  ha ñe’etéva hi’avateiva
Ñe’etéva oimba’yva ha ñe’etéva hi’avateiva
Ñe’etéva oimba’yva  ha ñe’etéva hi’avateiva
Ñe’etéva oimba’yva ha ñe’etéva hi’avateiva

5. Ñe’ẽtéva hi’avateĩva. Umi ñe’ẽtéva oñemosusũva ava mbohapyhápe año ha papyteĩme ha katu herañe’ẽ oimeraẽva. Tembiecharã iporãvéva umi ára rehe oikóva térã upégui oúva: oky, osunu, overa, otyky, hayvi, ijarai.

5. Verbos unipersonales. Son aquellos que se conjugan exclusivamente en la tercera persona del singular y con sujeto indeterminado. Los mejores ejemplos son aquellos verbos que indican fenómenos atmosféricos, naturales: oky (llueve), osunu (truena), overa (relampaguea), otyky (gotea), hayvi (llovizna), ijarai (está nublado).

Ñe’etéva oimba’yva  ha ñe’etéva hi’avateiva
Ñe’etéva oimba’yva ha ñe’etéva hi’avateiva

Fuente: - Guarani Ñe’ẽ Rerekuapavẽ (GÑR). (2018). Academia de la Lengua Guaraní. (ALG). Guarani Ñe’ẽtekuaa. Asunción, Paraguay.